Miguel Milá

Quan a Espanya ningú sabia què era ser dissenyador, malgrat que, com ara ja tots sabem, qualsevol objecte està dissenyat (amb o sense firma darrere), Miguel Milá (Barcelona, 1931) ja ho era, és a dir, intentava fer que els objectes d'ús quotidià ens fessin la vida més fàcil i més feliç, que són les bases de tota innovació. Innovar és iniciar una cadena imaginativa i productiva: imaginar noves formes i nous usos i fer possible, a través de l'artesania i la indústria, que això arribi a bon port, triant els materials i les tècniques adequades. Ell ho va fer des del principi, per això és un mestre.

Milá, als noranta anys, fa dècades que ens sorprèn –sense necessitat de fer escarafalls– amb peces que van néixer predestinades a ser icòniques, com les làmpades Cistella (1962), TMM i TMC (1961). Qualsevol objecte útil al qual Milà apliqui el seu ofici es converteix en pura bellesa sense perdre gens ni mica de la seva funció, sempre millorant-la.