Josep Torres Clavé

Josep Torres i Clavé (Barcelona, 1906 - Els Omellons, 1939) va ser un arquitecte i dissenyador espanyol, fundador amb altres arquitectes com Josep Lluís Sert, Antoni Bonet Castellana o Germán Rodríguez Arias del GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), associació que va difondre els principis racionalistes del moviment modern europeu, donant acollida a les idees i postulats d'artistes com Le Corbusier, Walter Gropius o Mies Van der Rohe.

Entre les seves obres més importants destaquen la Casa Bloc (1932-1936) i el Dispensari Antituberculós (1934-1938), totes dues a Barcelona i realitzades juntament amb Josep Lluís Sert i Joan Baptista Subirana. Com a urbanista va planificar juntament amb altres membres del GATCPAC i l'arquitecte suís Le Corbusier el Pla Macià (1932) i la Ciutat de Repòs i Vacances de Castelldefels (1932).

El seu treball com a dissenyador, encara que limitat, és característic de les seves tendències racionalistes i inclou la famosa butaca Torres Clavé present al pati-auditori del pavelló de la República de París del 1937, obra de Josep Lluís Sert, i una làmpada de peu, ambdues peces dissenyades per al seu cercle familiar.

Va morir el 1939 durant la Guerra Civil Espanyola al Front de l'Ebre, havent estat una figura clau de les transformacions que es van realitzar al camp de l'arquitectura durant els anys trenta.