Tapis de llana i fibres vegetals

Tapís decoratiu en l'estil de l'Escola Catalana del Tapís, moviment sorgit al voltant de la Casa Aymat de Sant Cugat del Vallès, centre clau en la renovació de l'art tèxtil català durant la segona meitat del segle XX. Sota l'impuls de Josep Grau-Garriga, el tapís va deixar de ser entès com una simple superfície decorativa per convertir-se en un objecte plàstic, matéric i, en ocasions, gairebé escultòric.

La peça participa d'aquest esperit renovador mitjançant una composició de gran riquesa tàctil, organitzada a partir de franges, mòduls teixits, nusos, serrells i volums tèxtils. La gamma càlida d'ocres, terres, taronges, marrons i tons crema reforça el seu caràcter orgànic, mentre que les diferents densitats de la fibra generen una superfície viva, de forta presència mural.

El seu interès rau precisament en aquesta combinació d'artesania, matèria i llenguatge contemporani. Sense abandonar la tradició tèxtil, el tapís adquireix aquí una dimensió plàstica autònoma, propera a l'ambient experimental que va fer de Sant Cugat un dels focus fonamentals del tapís modern a Catalunya.