Miguel Milá: pioner i clàssic del disseny

"ACONSEGUIR LA SIMPLICITAT ÉS COMPLEX"

 

 

Quan en aquest país ningú no sabia què era ser dissenyador, malgrat que, com ara ja tots sabem, qualsevol objecte està dissenyat (amb o sense firma darrere), Miguel Milá ja ho era, és a dir, intentava fer que els objectes d'ús quotidià ens fessin la vida més fàcil i més feliç, que són les bases de tota innovació.

Innovar és posar en marxa una cadena imaginativa i productiva: imaginar noves formes i nous usos i fer possible, a través de l'artesania i la indústria, que això arribi a bon port, escollint els materials i les tècniques adequades. Ell ho va fer des del principi, per això és un mestre.

 

 

Milá, als seus més de noranta anys, fa dècades que ens sorprèn – sense necessitat de fer escarafalls – amb peces que van néixer predestinades a ser icòniques, com les làmpades Cesta (1962) i TMC (1961) que produeix Santa & Cole, i amb obres recents , com el Càntir 2019 que edita el Museu del Càntir, un prodigi de modernitat assentada en els grans valors funcionals d'aquest humil objecte; o el més elegant espantamosques que mai haguéssim pogut somiar, que realitza artesanalment Isist Atelier. Qualsevol objecte útil al qual Milà apliqui el seu ofici es converteix en pura bellesa sense perdre gens ni mica de la seva funció, sempre millorant-la.

 

 

La trajectòria professional de Miguel Milá és, probablement, una de les més coherents de tots els dissenyadors espanyols, cada peça és un pas endavant, però sense oblidar mai el que ha après pel camí. El seu mètode de treball, com ell mateix explica, consisteix a “tenir una idea i anar traient el que sobri”, per això els seus objectes són una encantadora companyia que no molesta ni fa soroll, que té una irresistible elegància natural: no ens cansem de mirar-los ni d'interactuar amb ells, ni de pensar com som d'afortunats en posseir-los. Qualsevol que vulgui una làmpada, una cadira o qualsevol peça de Miguel Milá sap perfectament què volem dir.   

 

Text: Àngels Manzano | Foto M. Milá: Maria Espeus